Enquesta opinió de les persones participants a les primàries obertes de Barcelona

Als documents adjunts trobareu les dades sobre l’enquesta dirigida per professor Juan Rodríguez Teruel al seminari sobre l’experiència de les primàries. D’entre les dades, destaca que:

  • La majoria de participants tenen estudis universitaris (57,9%)
  • Seguiment de les primàries: a través del partit (44,9%), Internet (26,7%), premsa escrita (17%) i televisió (11%)
  • Hi ha una clara demanda de ser consultats. Tant militants com simpatitzants demanen més consultes per poder decidir. El 80% ho demana per escollir secretaria general, el 70% per aprovar programes i el 60% per decidir coalicions de govern.
  • Coincideixen militants i no militants en reclamar primàries a tots els nivells (87%) i les volen obertes a la ciutadania un 77%. En aquest cas, els simpatitzants les volen obertes un 82% i militants un 71%
  • Les primàries van aconseguir atraure a persones desencantades amb el PSC. Segons el record de vot, només un 66% (2011) van votar PSC a les darreres eleccions municipals i el 57,5% a les autonòmiques (2012)

Enquesta participants primaries Joan_rodriguez_teruel
Comparacio_militants/no_militants emquesta_primarias_Juan_rodriguez_TEruel

10 dades sobre la participació a les primaries obertes de Barcelona

10 dades sobre la participació a les primàries obertes de Barcelona

A les primàries obertes de Barcelona han votat un total de 9443 persones. La participació de votants a la 1ª volta de les Primàries Obertes de Barcelona fou de 7463 persones, de les quals 1462 són militants (19.59%), 797 simpatitzants (10.68%) i 5204 (69.73%) són ciutadans i ciutadanes sense vinculació prèvia amb el partit i que suposen el grup més nombrós de votants. D’aquest darrer grup de votants, 2147 s’havien registrat abans mentre que 3057 persones ho varen fer el mateix dia de la jornada electoral de la 1ª volta, el 29 de març.

  • La dada més positiva és que gairabé el 70% de persones que van participar a la 1ª volta ni són militants ni simpatitzants del partit i per tant, es tracta de persones sense vinculació prèvia a les primàries amb el PSC.
  • El nombre de participants registrats previament que van votar el dia 29 de març és de 2147 persones. Aquesta dada mostral’escasa fidelització de les persones avaladores amb la presència a les urnes, donat que de 7500 avals recollits per les 5 candidatures que concorrien, només el 28.63% va anar a votar a la 1ª volta.
  • De les persones sense vinculació prèvia amb el PSC, el nombre més elevat, 3057 persones, es correspon a les que es van presentar de nou als punts de votació a votar el mateix dia de la jornada electoral, sense haver-se registrat previament.

A la 2ª volta van votar 5534 persones, per tant la participació va minvar en relació a la participació de la 1ª volta. De les 5534 persones que van votar, 1227 són militants (22.17%), 641 són simpatitzants (11.58%) i 3666 ni són militants ni simpatitzants (66.25%). Del 3666 ciutadans i ciutadanes 1240 s’havien registrat abans de la 1a volta, 1079 havien votat i registrat el dia de la 1a volta i 1346 van ser noves persones registrades.

  • Novament a la segon avolta la gran majoria de votants són persones sense vincluació prèvia amb el partit, un 66.25% de les persones votants.
  • La categoria de persones més nombrosa són les 1347 que van ser persones electores noves. Persones que es van sumar la darrera setmana a les primàries obertes de Barcelona, aquestes no havien avalat, no s’havien inscrit al registre , ni havien votat a la 1a volta. Aquest procés de primàries ens ha permés sumar persones de forma progressiva, fins i tot els mateixos dies en que es produien les votacions.
  • Han participat 1240 persones registrades abans de la 1a volta. Així dons, la fidelització de les persones avaladores a les urnes també ha estat baixa a la segona volta. Tot i que en ser una volta amb dues candidatures, el resultat no ha estat comparativament, tan baix.

L’evolució de la participació en ambdues voltes passa de 7463 votants a la primera volta a 5534 a la segona volta, el que suposa un descens del 26% de participació. Vam passar de 5 candidatures que van concorrer a la 1a volta a 2 a la segona, i les candidatures que van perdre a la primera volta no van demanar el vot publicament per altres candidatures.

  • Grup de persones ni militants ni simpatitzants que passa de 5204 a 3666 votants, un -30% respecte a la 1ª volta.
  • La baixada de participació entre la militància és d’un -20%, passant dels 1462 votants als 1227 de la segona volta, mentre que entre els i les simpatitzants els resultats oscilen dels 797 votants a la 1ª volta als 641 de la segona.
  • La variació de la proporció de participació en cadascuna de les categories es mostra de manera desigual en les dues voltes. A la segona volta el pes relatiu de la militància que va participar fou més gran, mentre que el de la ciutadania sense vincluació prèvia amb el PSC representa el fenomen invers, amb menys pes específic a la segona volta.

La participació de la militància ha estat més baixa de l’esperada, aquest és un dels aspectes que analitzarem amb més profunditat a les properes setmanes. A la primera volta van votar 1462 militants, suposen un 48,8% del total de militancia, a la segona volta han votat 1227 militants, un 41%.

  • A la primera volta els districtes on han votat una proporció més elevada de militans als seus punts de votació són Les Corts (65%), Nou Barris (58%) i Sarria(56%). Els que tenen una proporció més petita de votació de militància són Eixample (42%), Gracia (43%) i Ciutat Vella (44%).
  • A la segona volta als districtes on han votat una proporció més elevada de militans als seus punts de votació són Nou Barris (58%) Les Corts (54%), i Sant Marti (46%). Aquèlls amb una proporció més petita de votació de militància són Gracia (31%), Ciutat Vella (34%) i Sants(38%).

Respecte a la movilització de l’electorat socialista a la ciutat de Barcelona, les 7463 persones que van votar a la primera volta representen un 5,6% de les persones que van votar PSC a les darreres eleccions municipals, les 5534 persones que van votar a la 2a volta representen el 4,1% de votants del PSC a les municipals. A les primaries obertes de Barcelona han votat un total de 9443 persones que representa un 7,04% de l’electorat socialista de Barcelona.
Als Districtes on han votat una major proporcio de votants socialistes han estat Ciutat Vella (17,66%), Sarrià- Sant Gervasi (11,22%) i Nou Barris (9,71%), i als territoris que han participat una menor proporció de votants socialistes han estat Sant Andreu (4,57%), Sants – Montjuïc (4,62%) i Sant Marti (4,95%)

En resum ..

Les 10 dades sobre participació de les primàries obertes de Barcelona:

  1. A 1ª volta van votar de 7463 persones.
  2. El 70% de persones que van participar a la 1ª volta ni són militants ni simpatitzants del partit.
  3. A la 1a volta van votar el 28,6% de persones avaladores de candidatures, 2147 persones.
  4. A la 2ª volta van votar 5534 persones.
  5. El 66.25% de persones que van participar a la 2ª volta ni són militants ni simpatitzants del partit.
  6. 1347 es van sumar la darrera setmana a les primàries, votans a la 2a volta que no estaven registrades prèviament.
  7. La participació va baixar un 26% entre la 1a i la segona volta.
  8. A la primera volta van votar 1462 militants, representen un 48,8% de la  militància.
  9. A la segona volta han votat 1227, un 41% de militants.
  10. A les primàries obertes de Barcelona han votat un total de 9443 persones que representa un 7% de l’electorat socialista de Barcelona.

Felix Ortega participa a l’experiència de les #primariesbcn

felixortega

Felix Ortega participa com a ponent a la taula: Els reptes per a les candidatures.
Llicenciat en Dret (UB) i Master en gestió d’empreses audiovisuals (URL-Blanquerna). Gerent de la Xarxa Audiovisual Local (2004-2012) i també de COM Radio (2007-2012). Vinculat des dels 90’s al sector musical, actualment impulsant RedClash, agencia de marketing i management artístic basat en dades. Secretari de planificació estratègica de la Executiva de la Federació de Barcelona del PSC.
Va ser representant de la candidatura de Rocio Martinez Sampere a la comissió organitzadora de les primàries.

Aportació de Pep Rovira al seminari #primariesbcn

Joves i primàries
per Pep Rovira

La joventut és sense dubte el col•lectiu que més pateix les conseqüències de la crisi. Actualment, l’educació ja no és el motor de l’ascensor social que ha de garantir la igualtat d’oportunitats, fent-la cada cop menys accessible. Per altra banda, la elevadíssima taxa d’atur juvenil empeny a molts joves a l’exili juvenil o al trebal precari i temporal, enderrerint així la seva emancipació.
Davant d’aquesta realitat, és necessari que els partits polítics siguin capaços de donar resposta i obrin processos que posin damunt la taula les problemàtiques de la joventut per enfortir i fomentar la seva implicació. Per això, la rebaixa de l’edat de vot als 16 anys en el procés de primàries del PSC Barcelona va ser una gran oportunitat per situar les problemàtiques juvenils a l’agenda política, rejovenint el sistema polític i electoral, instaurant una nova cultura política a la ciutat.
La joventut ha de liderar el present per assegurar el futur de la ciutat. En aquest sentit, la JSC Barcelona va treballar conjuntament amb el teixit associatiu juvenil de la ciutat, posant en comú una visió de Barcelona més transversal i donant com a resultat un decàleg, el qual van signar i s’hi van comprometre totes les candidatures.
Per altra banda, aquest procés de primàries ha servit per posar en valor noves maneres de comunicar i nous elements que serveixen per a l’interacció d’una generació que es relaciona de manera molt diferent. Les xarxes socials i els elements gràfics i visuals com els memes, infografies o altres vídeos virals han format bona part de les campanyes de les candidatures. És important que els partits polítics siguin capaços d’absorvir el potencial de les TIC.
En definitiva, per assegurar la participació juvenil cal situar les problemàtiques que més els afecta a l’agenda política, donar espais per a la participació i la reivindicació de la joventut i finalment comunicar-se de la manera que ho fa una generació de nadius digitals.

Decaleg-Joves xBCN

20131130_180126

Aportació de Javier Angulo al seminari #primariesbcn

Fluxos positius i negatius pel PSC-Barcelona

Javier Angulo
La decisió d’escollir un/a candidat/a mitjançant unes primàries obertes a tota la ciutadania és una aposta arriscada que poques organitzacions polítiques estan disposades a assumir. Aquest mecanisme implica un canvi radical en el nostre model tradicional de partit, modificant les relacions de poder entre la direcció i la militància i arribant al punt de que persones externes a l’organització poden influir en l’elecció dels principals càrrecs del partit.
Aquest procés d’elecció no ha sigut innocu per al PSC de Barcelona. En termes generals, el balanç es pot considerar positiu en quant al seu funcionament i promoció del candidat, encara que haurem de tenir en compte alguns elements negatius que caldrà corregir.

Probablement el més positiu de tot ha sigut el missatge que s’ha aconseguit transmetre a la societat. El PSC s’ha pogut mostrar com un partit obert, capaç d’innovar en les formes de participació política, promoure altres formes de finançament (crowfunding) i amb un compromís inequívoc amb la transparència. Malgrat tot, es van donar alguns fets durant la jornada electoral que van estar a punt de tirar per terra tota aquesta bona feina que s’havia realitzat.
A nivell intern aquestes primàries han sigut un element de motivació de la militància i de reactivació del partit. Tant els militants actius com molts dels que s’havien anat allunyant han participat en els equips de campanya de les diferents candidatures. Això ha permès fomentar el debat polític i establir nous contactes amb entitats i persones alienes al partit, tot aconseguint el compromís d‘11.000 persones que es van inscriure el registre de primàries i 5.000 que van votar sense estar registrades. Ara caldrà aprofitar aquesta feina, mantenir els ponts de diàleg amb aquests nous contactes i reescriure el discurs polític amb les propostes que s’han recollit.
En quant a la comunicació destacaria que el PSC, per primer cop en molt temps, ha pogut portar la iniciativa en l’agenda mediàtica, trencant el monopoli existent del debat sobiranista, presentant temes en positiu i el que és més important, donar a conèixer al nostre candidat. Tot i així, el debat que es va donar entre els candidats es va acabar allunyant del propositiu i del model de ciutat que es vol, i al final va semblar que l’únic que es posava en qüestió era qui havia de ser el líder del PSC, quin havia de ser el model de partit i quina havia de ser la postura en el debat nacional.
Si bé tot allò relacionat amb el procés de primàries el balanç és francament positiu, cal destacar com a element negatiu la baixa participació. En total només van votar 9.443 persones (el 7% de l’electorat socialista de Barcelona), amb percentatges molt baixos tant a nivell de militants com de persones registrades. Això ens ha de fer replantejar el model, les primàries no han de ser el centre de l’acció política del partit, sinó que han de ser un instrument i no un fi en si mateix. La quantitat de recursos, tant materials, humans o de temps, han estat massa grans pel resultat obtingut i caldrà racionalitzar-los.

Finalment, i com un altre element negatiu, cal fer esment la manca de compromís amb les primàries per part de les candidatures que no van passar la primera volta. La seva desaparició i la nul•la participació a la segona, ja sigui demanant el vot o recolzant a alguna candidatura, va devaluar el procés. De cara al futur s’hauran de plantejar espais per fer complir el compromís que van signar i participar de principi a fi.

Aportació de Judith Astelarra al seminari #primariesbcn

Mirada des de fora de les primàries obertes de Barcelona, punt de vista d’una sociologa-política i mirada socialista.

Judith Astelarra

1. Las primarias tienen su ejemplo más consolidado en Estados Unidos. Responde a una forma de organización tanto del sistema político (candidaturas individuales), como de los partidos (transversales (catch all).

2. Las primarias se han planteado por parte del PSC como una forma de responder a la crítica del funcionamiento de los partidos, acercando el partido a la ciudadanía.

3. El éxito se puede medir en tres conceptos: 1) buena organización y neutralidad; 2) candidaturas con proyectos alternativos; 3) grado de participación.

4. En el caso de las primarias de Barcelona, el primer punto fue bien conseguido. El segundo, no se consiguió del todo. El tercero fue muy deficiente.

5. Este resultado ¿se debe a la organización o las primarias, aunque tengan buena prensa son un mecanismo difícil de encajar en un sistema electoral o de partidos como es el nuestro? El éxito en Francia o en Valencia fue en un contexto determinado: después de derrotas el electorado quería una alternativa socialista y elegir candidato motivaba participación. ¿Este éxito es coyuntural o tiene futuro?

Lourdes Muñoz participa a l’experiència de les #primariesbcn

8307616738_7077d68686 (2)

Lourdes Muñoz Santamaria  coordina el seminari “L’experiència de les primàries obertes de Barcelona” i  participa com a ponent a la taula: Els reptes de dur a terme unes primàries obertes.

Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió i Màster en Societat de la Informació i el coneixement.
Diputada al Congrés i presidenta de dones en xarxa.
Va ser la coordinadora de la comissió organitzadora de les primàries obertes de Barceloma i Secretaria d’organització del PSC-Barcelona desde (2012-2014).